Del 6 al 24 de maig de 2025
Impulsat per: Fundació La Caixa
Comissariat per: La Sullivan
En altres paraules és un festival que vol celebrar la centralitat de la paraula a través de diàlegs entre autors, vermuts entre escriptors i músics, espectacles teatrals i altres formats híbrids. El festival se celebra simultàniament a Barcelona, València i Palma, i en les darreres edicions hi han participat autores i autors d’arreu com Mariana Enríquez, Alana S. Portero, Alejandro Zambra, Edóuard Louis, Irene Solà i Max Porter, entre altres.
Des de La Sullivan comissariem una part de les activitats del festival, que en l’edició 2025 incorpora noms com Sara Mesa, Leila Guerriero, Pol Guasch, Alauda Ruiz de Azúa, Enrique Vila-Matas i Carme Riera, Gemma Ruiz Palà i Elisenda Solsona i, com a novetat, l’espectacle de creació pròpia Una conversa impossible, amb Rodoreda, Bonet, Fuster, Pascual, Rebassa, Sales.
Diàlegs – En altres paraules 2025
Una història és un context
Amb Sara Mesa i Alauda Ruiz de Azúa
7 de maig de 2025 a CaixaForum Barcelona, 18.30 h
És possible comprendre el comportament humà sense tenir en compte el context familiar, socioeconòmic, geogràfic i tants altres de cada persona? De quina manera modifica qui som i com ens relacionem el lloc on succeeixen aquestes relacions? Aquest context de què parlem pot ser un poble, una família, un compte bancari o la necessitat de retre comptes davant la institució. L’escriptora Sara Mesa, autora d’obres com Un amor, La familia o la més recent Oposición (Anagrama, 2025) conversarà amb la directora i guionista Alauda Ruiz de Azúa (Cinco lobitos, Querer…) sobre la complexitat de les relacions humanes i, alhora, l’intent de narrar-les, des de l’escriptura. Totes dues posaran en comú interessos compartits i presents a la seva obra com la família, els silencis i els prejudicis.
Tots junts ara
Amb Leila Guerriero i Pol Guasch
13 de maig a CaixaForum Palma, 18.30 h
14 de maig a CaixaForum Barcelona, 18.30 h
15 de maig a CaixaForum València, 18.30 h
De quines parts està feta l’escriptura? Hi ha res de propi o de pur en l’escriptura de cada autor, o pel contrari, és tot reescriptura, imitació i robatori? Leila Guerriero és periodista especialitzada en perfils i una de les autores de no-ficció més reconegudes de l’actualitat, aclamada per obres com La llamada, Opus Gebler, retrato de un pianista i Zona de obras, un recull de les seves millors columnes, conferències i assaigs.
De la mà de Pol Guasch, poeta i autor de les novel·les Napalm al cor i Ofert a les mans, el paradís crema, tots dos disseccionaran la seva escriptura –la d’ella, de no ficció, de ficció la d’ell– a la recerca de rastres d’altres escriptures però també de cançons, pel·lícules i mirades.
Per què escriure si el normal és llegir
Carme Riera i Gemma Ruiz Palà (a Palma) / Amb Carme Riera i Elisenda Solsona (a Barcelona)
20 de maig a Palma i 21 de maig a Barcelona, 18.30 h
Enguany es compleixen 50 anys de la publicació de Te deix amor, la mar com a penyora (Edicions 62, 1975); l’obra de culte amb la qual es va donar a conèixer Carme Riera. Passats tots aquests anys, i amb més d’una desena de llibres publicats, Riera es pregunta el mateix que en el seu dia es va preguntar el poeta Jaime Gil de Biedma: «Per què escriure si el normal és llegir?». En un temps en el qual és més normal mirar pantalles que llegir, Carme Riera reflexiona sobre els mecanismes que la fan escriure i explora els misteris de l’impuls de creació.
A Palma, Carme Riera conversarà amb Gemma Ruiz Palà, periodista i escriptora autora de les novel·les Les nostres mares (Proa, 2023), guanyadora del Premi Sant Jordi 2022, Ca la Wenling (Proa, 2020) i Arguelagues (Proa, 2016), i a Barcelona la seva interlocutora serà Elisenda Solsona, autora de la novel·la Mammalia (editorial Males Herbes, 2024) i d’una sèrie de relats amb els quals ha rebut nombrosos reconeixements.
Mode impostura
Amb Enrique Vila-Matas i Marta Carnicero
22 de maig a CaixaForum València, 18.30 h
En anglès hi ha una dita que diu «Fake it till you make it» («fingeix fins que ho aconsegueixis») i sembla que això és el que va fer un jove Enrique Vila-Matas l’any 1968, quan des de Fotogramas van encarregar-li la traducció d’una entrevista a Marlon Brando. Gairebé sense saber anglès, i amb l’ànim de no perdre la feina, se la va inventar. A aquesta, en van seguir altres, i així es va començar a forjar una imaginació particularíssima i un autor singularíssim. Aquesta anècdota obre el seu darrer llibre, Ocho entrevistas inventadas (H&O Editorial, 2024) i també fa de base de la seva participació a En altres paraules.
El reconegut escriptor Enrique Vila-Matas, autor d’obres cèlebres com Bartleby y compañía i El mal de Montano, conversarà sobre la impostura i l’art d’inventar amb l’enginyera industrial i escriptora Marta Carnicero, autora de Matrioixques (Quaderns Crema, 2022).
Vermuts – En altres paraules 2025
La primera persona, amb Nacho Vegas i Hans Laguna
16 de maig a CaixaForum Palma, 18.30 h
17 de maig a CaixaForum València, 19 h
18 de maig a CaixaForum Barcelona, 18.h
L’ús de la primera persona és la norma a la música popular contemporània. La gran majoria de cançons estan narrades per un jo que es dirigeix a un tu. I, més que a la literatura, tendim a identificar el narrador de la cançó amb la persona real que hi ha al darrere. No és casual, doncs, que les estrelles del pop recorrin cada cop més a les lletres de caràcter autobiogràfic i confessional per construir una imatge d’autenticitat.
Ara bé, què es diu quan es diu? (per citar el poeta Luis García Montero) Quines relacions s’estableixen entre l’intèrpret (o autor) d’una cançó i el narrador? Quin paper juga la ficció quan un cantant explica una història?
Hans Laguna i Nacho Vegas intentaran donar resposta a aquestes preguntes, ajudats per la paraula parlada, llegida i cantada.
La tendresa, amb Ede i Berta García Faet
24 de maig a CaixaForum València, 19 h
La tendresa és aquell espai on una existència descansa. És potser per això que sembla suposar un obstacle per a qüestions com la disciplina, la productivitat i la superació, aquests conceptes difusos i, en el fons, violents, presents en la contemporaneïtat, que volen que siguem el nostre propi sergent, un màrtir, un projecte. Potser, sota aquest paradigma, la tendresa és un acte subversiu, radical. Potser, inclús, avui dia no hi ha res més combatiu que descansar.
La cantant i compositora Ede i l’escriptora Berta García Faet exploren, a través de la música i la literatura, les potencialitats de la tendresa.
La improvisació, amb Lucia Fumero i Jordí Puntí
25 de maig a CaixaForum Barcelona, 12.30 h
La improvisació està mal vista en la societat actual, on tot ha d’estar calculat i previst per no cometre errors, i uns algoritmes sense ànima ens dicten cada cop més què hem de fer per no desviar-nos del camí. “Fer alguna cosa sense estudi ni preparació”, així és com el diccionari defineix el verb improvisar, però ¿què passa quan parlem d’art? ¿Es pot improvisar quan escrius ficció? ¿I a l’hora de fer música? Aquí el diccionari parla de la “creativitat espontània”. Des del seu inconformisme radical, Miles Davis deia: “No toquis el que hi ha, toca el que no hi ha”, i és en aquest interstici entre les notes, enmig del que ja sabem, on fan niu el geni, la sorpresa, el desconegut que ens esperona a seguir.
Des dels seus referents musicals i literaris, Lucia Fumero i Jordi Puntí dialogaran per entendre què hi ha al cor de la improvisació, fins a quin punt la podem dominar, o provocar, o deixar-nos temptar per allò que sorgeix de qui sap on.
Els rastres, amb Miquel Serra i Eduard Escoffet
11 de maig a CaixaForum Barcelona, 12.30 h
23 de maig a CaixaForum Palma, 18.30 h
Anam fent camí en un sol sentit probablement poc conscients del que arrossegam, allò que de manera tan evident ens conforma. Com un cometa que no pot desfer-se de la seva estela de pols i gel mentre frega els seus planetes preferits, d’aquesta sort ens presentam a cada període vital, a nous amics i noves cases, sense acabar de veure la coa completa, que a cada passa és més extensa i ens condiciona el camí. Krishnamurti és taxatiu amb això: s’ha de saber morir al cap del dia per despertar net, per ser lúcid, per discernir allò valuós entre el que construïm.
Tal doctrina demana gran perseverança, i és possible que en el procés n’Escoffet i en Serra compensin l’esforç amb la seva pròpia visió del rastre i com l’empren com a material d’enderroc per a lletres i versos. Una forma entre milers per sentir-se propers entre ells mateixos, encara que sigui una il·lusió.
Espectacles – En altres paraules 2025
Una conversa impossible
Amb Rodoreda, Bonet, Fuster, Pascual, Rebassa i Sales
6 de maig a CaixaForum Barcelona, 19 h
13 de maig a CaixaForum València, 19 h
17 de maig a CaixaForum Palma, 18.30 h
Una conversa impossible és un diàleg entre tres grandíssims escriptors com són Mercè Rodoreda, Joan Fuster i Blai Bonet. És, també, una diàleg amb la presència a l’escenari de tres poetes contemporanis de gran reconeixement: Martí Sales, Teresa Pascual i Carles Rebassa. Junts, compartiran reflexions sobre per què escriure, com es tanca un text, un poema, quins són els referents dels qui són referent.
Per damunt de tot, Una conversa impossible vol ser una trobada entre Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears a través de la literatura. Vol ser, per tant, la celebració d’una llengua, un llegat i la seva vitalitat.
Thoreau: La vida als boscos
Amb Joan Amargós
13 de maig a CaixaForum Barcelona, 19 h
20 de maig a CaixaForum València, 19 h
Joan Amargós ens descriu, en aquesta lectura dramatitzada, l’experiència i reflexions del filòsof estatunidenc H. D. Thoreau (1817-1862), que va passar dos anys en una cabana que va construir ell mateix a la vora d’un llac de Massachusetts. Els seus textos Walden, o la vida al bosc i Caminar són utopies sobre la possibilitat de viure plenament i aprendre el que realment pot ensenyar la vida. Dues obres que abracen la natura com a mestra i que promouen la llibertat i l’autosuficiència com a via cap a la veritable satisfacció personal.
La reflexió sobre la naturalesa i l’estat salvatge, sobre la llibertat que comporta la vida autosuficient i la influència tant del transcendentalisme com de certes filosofies orientals, s’incardinen en uns textos que han fet de far a generacions tan allunyades del segle XIX com la generació beat. La lectura s’articula al voltant de fragments literals del seu clàssic Walden o la vida als boscos, així com de l’obra Caminar, adaptats per Marina Espasa i que ara prenen vida amb la veu de l’actor Joan Amargós.