Que no serveix de res tirar una sola pedra

25 i 26 de novembre 2023
Organitzat per: L’Auditori – Escenes
Comissariat: La Sullivan 

Poder i revolta són dues fases d’un sol temps. Segurament per això la revolta mai no s’esgota, perquè és sempre persecució, i segurament per això el poder és tan ambigu, perquè té el mateix de fugacitat que d’infinit. La Sullivan proposa un recorregut plural i multidisciplinari per les diverses estacions que la revolta activa, del desig iniciàtic a la consolidació en una forma de poder, i la necessitat de començar, sempre, una vegada i una altra.

Una peça que és, de fet, un recorregut com un cercle: Que no serveix de res tirar una sola pedra és una manera de dir que no es pot crear si no és col·lectivament —d’aquí tants artistes en una sola escena—, que no es pot pensar si no és en comú —d’aquí la mescla de poesia, dansa, cinema, música, interpretació i pensament—, i que només es pot assolir un cercle convincent, com escrivia Vinyoli, si és assajant-lo sempre.

Així fem la provatura, l’assaig: aquesta peça és un indici que tracta dels desitjos caòtics de l’assemblea, dels somnis musculars de qui es rebel·la, de la poètica de la revolució, de la retòrica del poder i d’allò que queda als marges de l’hegemonia. Ben bé així: com una pedra que agita, tot d’una, les aigües d’un llac.

Creació i direcció: La Sullivan
Espai sonor: Mans O
Disseny de llums: Manoly Rubio
Disseny gràfic: Sergi Llambrich, Sergio Ávila
Amb: Enric Casasses, Blanca Llum Vidal, Guim Valls, Guillem Jiménez, Núria Giménez Lorang, La Maria, Edgar Straehle, Òscar Muñoz, Miquel Missé, Clara Serra

1r acte: Poesia, amb Enric Casasses, Blanca Llum Vidal i Guim Valls 
El propi esdeveniment és una bifurcació, un estat inestable que obre un nou camp de possibilitats, Gilles Deleuze 

2n acte: Dansa, amb Guillem Jiménez
Els somnis de la revolució són somnis musculars, somnis d’acció, somnis agressius, Frantz Fanon

3r acte: Música, amb La Maria i cinema, amb Núria Giménez Lorang
Una fundació és una promesa, Jacques Derrida

4t acte: Teatre, amb Òscar Muñoz i història, amb Edgar Straehle
Res posa més directament en perill els èxits d’una revolució que el propi esperit que els ha engendrat, Hannah Arendt

5è acte: Pensament, amb Miquel Missé i Clara Serra
No podem perpetuar cap idea romàntica de què són o fan les assemblees, atès que algunes semblen engendrar l’odi, Judith Butler

6è acte: Poesia, amb Enric Casasses, Blanca Llum Vidal i Guim Valls 
Cultivar, uns amb els altres, en tots els sentits imaginables, èpoques futures en què es puguin reconstituir els refugis, Donna Haraway